Potser més aviat del que ens pensem els nens, en lloc de carregar quilos de llibres a les motxilles, carregaran USB, memòries extraïbles, MP4,etc. És a dir: píxels en lloc de lletra impresa.
L’era digital ha canviat les maneres de veure i d’interactuar i si és a l’escola on s’ensenya a mirar, els experts diuen que és allí on hauria de fer-se, abans que a cap altre lloc, la revolució digital. L’Informe Pisa (Programme for International Student Assessment) impulsat per la OCDE corresponent a l’any 2009 incorporarà l’avaluació d’habilitats i coneixements relacionats amb l’ús de la tecnologia digital i de les competències informacionals dels estudiants. És per tant un fet que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) han entrat dins les escoles i volen quedar-s’hi.
Nombrosos estudis demostren que l’ús de pantalles digitals, ordinadors i Internet dins les aules millora l’ensenyament. Els experts diuen que es crea una nova dinàmica a classe, en tant que s’estimula l’autoestima de l’alumne afavorint la feina cooperativa amb el professor, entre l’alumnat i la competència d’aprendre a aprendre.
Pere Marquès, del departament de Pedagogia Aplicada del la UAB explica que les TIC signifiquen una nova era en l’ensenyament i enumera avantatges com la quantitat d’informació a la que poden accedir els alumnes, el canvi d’hàbits i l’autonomia. No obstant si no canvia l’enfocament pedagògic per parts dels docents i de les editorials, les TIC corren els riscs de ser un suport més de l’enfocament tradicional i no una nova eina pel canvi.
Manuel Area Moreira, Catedràtic de Didàctica i Organizació Escolar i Director del Laboratori d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat de La Laguna, parla d’una transició lenta però imparable cap a l’era digital, però adverteix que el món de l’educació té dinàmiques pròpies i a més a més remarca que “ les editorials no volen perdre les seves quotes de poder ja que creuen que l’elaboració de material didàctic és patrimoni exclusiu d’ells i veuen el professor com un comunicador no com a un creador.
En el darrer Congrés d’ ANELE, l’Associació Nacional d’Editors i Llibres en matèria d’Ensenyament, els representants de SM, Santillana i Anaya debatien sobre l’ús de les TIC i d’Internet i expressaven la seva preocupació pels nous formats digitals emergents.
El Ministeri d’Educació, Política Social i Esports, seguint l’exemple d’altres països europeus està impulsant un projecte anomenat AGREGA: una plataforma creada amb l’objectiu de integrar la tecnologia en els centres educatius i facilitar a la comunitat educativa una eina útil per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació dins l’aula. Aquest projecte està dins del Plan Avanza 2006-2010 i s’emmarca dins els eixos estratègics del Programa Nacional de Reformes dissenyat pel Govern per a complir l’Estratègia de Lisboa.
No obstant la preocupació dels editors per l’Informe PISA, on es contemplaven les TIC com a una eina que podia reportar avantatges docents, al “Informe de Lectura en España”, a càrrec del lingüista Antonio Millán, l’autor declarava, en relació als llibres de text, que “Hi ha estudis cognitius que asseguren que els coneixements s’assimilen millor en una fulla”. Del mateix parer és Antoni Comes, president del Gremi d’Editors de Catalunya, que sosté que el llibre clàssic de moment és “insubstituïble”.
(ttp://serotoninapertreballar.blogspot.com/)
